Tristor
La tristor que resideix dins teu em penetra com si d'una de les millors mirades dels teus ulls em demanessin inquiets. No, no puc viure sabent que estàs patint. No t'ho mereixes. Tu no...
Tu projectes color per allà on siguis; no em cap dins meu que siguis grisa... Necessito el teu color així com tu també el necessites. T'ho noto.
Si estàs trista, la meva felicitat mor; si estàs feliç, ens omples de joia els cors.
Eskiron
Constantí, 5 de novembre a les 4 del matí.
Aquí tot és molt fosc... Pot ser cosa de les hores?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada