Tempus Fugit?

Ja ho deien a l'antiga roma i fins als nostres dies: CARPE DIEM. 


Tinc la vaga sensació que no he aprofitat el temps i que encara em queden coses al tinter per apuntar i de les quals parlar-ne amb qui ho hauria de fer. Però a cada moment que estic mitjanament preparat... PAM! tot a norris per una cosa o per l'altra.


La intenció d'obrir aquest recòndit espai dins el ciberespai no ha estat mai per a fer-lo servir a mode de confessionari, però és a través de les paraules on m'és més fàcil d'expressar de forma poder més anònima i distant (tot i que també a arribat a qui tot aquest pastís escrit anava dedicat fins ara, en sóc totalment conscient i no m'arrepenteixo). Considero que aquest temps ha passat i que les escriptures realitzades aquí han estat en part simplement Tempus Fugit i mai més tornarà.


Com tampoc estic segur que la confiança i la devoció que predicava per la teva persona pugui mai tornar a ser tant viva i intensa com aquells moments on la vida era pintada de rosa; i ara s'està tornant en un color sèpia aigualit que no convida precisament a l'optimisme.


Se que sóc que més te a perdre, però arriba un moment en el què cal saber dir prou i començar a anomenar les coses pel seu nom amb totes les lletres i totes les paraules necessàries per tal d'arribar a allò que s'intenta explicar o comunicar.


Una sola cosa he aprés de tu: NO CALLARÉ MAI MÉS!

Dolç retrobament!

Cada cop queda menys temps per tornar-te a veure...
Les hores que passo amb tu em semblen moments daurats que preciso guardar.

Arribarà el moment de fer-ho públic? De moment només puc deixar-ho anar subtilment...

Sí, encara et necessito noia de cabell llarg...

Ha arribat l'hora de la veritat

Hora H

Dia D

Lloc L

How to Deal this Love?

Let's see it!

I need you...

Vicent Andrés Estellés o jo mateix?

M'he masturbat avui mirant el cos

des del meu llit d'una jove a la platja:

he retornat a la meua infantesa

d'albercoquers i de dacasars furtius.

He estat feliç, immensament feliç.

He rescatat la meua adolescència

amb brusca mà mentre mirava el cos,

esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,

compacte i bru, d'adelerada gràcia.

Molt l'he estimat, molt més l'he desitjat.

En arribar aquell delit suprem,

el goig darrer, he sentit caure espès,

en gotes grans i calentes l'esperma.

No he lamentat el que he fet: contemplava,

amable, el cos, dura imatge invencible,

i he retornat, amb l'altra mà, al meu acte.