Instants eterns I

• Agafats de les mans
• mirant-nos fixament.
• El temps no fluia
• simplement ella i jo.
• El fum ens abraçava
• mentre somreiem, innocents
• desitjant-nos mútuament
• esperant els llavis...
  
  
  RCDEskiron
  
  
  Constantí i Tarragona, 26 de juny del 2012 a les 2 del matí i a les 5 de la tarda.

Converses

Brrrrrruuuu!
Grraaauuuu!
Mooooaaahahahahaha!
Maaaaauuu!
Meeeeuuuu!
Pààààjaruuu!


RCDEskiron


Constantí, 13 de juny del 2012 a les 2:05 del matí


oai?

Foc

El foc no es crea ni es destrueix: només es transforma.

Una flama dins meu s'apaga cada cop a ritme més accelerat mentre que d'altres es van encenent i les originals resten inamovibles.

Sotracs importants i fortes decepcions que deixo darrera tot enduent-me una part positiva que em recorda quant pot arribar la gent a fingir per a després rentar-se'n les mans.

Observant com cremen gasos des de dalt un turó proper a casa em plantejo si realment estic fent bé d'il·lusionar-me amb aquestes noves flames després del socarrim creat per l'anterior i arribo a la conclusió: no han de pagar justos per pecadors... Com diu aquell principi: "l'energia no es crea ni es destrueix: només es transforma"...

Així hauria de ser tot: transformar els mals moments i les males experiències passades en records als quals no treure'ls-hi el pols però si de mantenir-los sobre la calaixera per a no cometre els mateixos errors i, al seu torn, allargar i gaudir fins a límits inimaginables totes les petites estones viscudes i les que em té preparades l'incert futur.

La visió quasi hipnòtica d'una pseudociutat industrial amb una gegantina bola de foc sortint d'una imponent xemeneia m'anima a mantenir vives les noves flames; esperant que mai es descontrolin i no calgui lamentar víctimes com ja ha passat i, desgraciadament, tornarà a passar a causa de la conservació energètica...

Les cendres encara crepiten...

RCDEskiron

Constantí, 2 de juny del 2012 vora les 5 del matí.

Qui juga amb foc pot cremar-se... Aspai!


A Lioncourt, que d'una o d'altra forma em treu un somriure fins i tot quan pitjor ho passo. Gràcies! :D