El foc no es crea ni es destrueix: només es transforma.
Una flama dins meu s'apaga cada cop a ritme més accelerat mentre que d'altres es van encenent i les originals resten inamovibles.
Sotracs importants i fortes decepcions que deixo darrera tot enduent-me una part positiva que em recorda quant pot arribar la gent a fingir per a després rentar-se'n les mans.
Observant com cremen gasos des de dalt un turó proper a casa em plantejo si realment estic fent bé d'il·lusionar-me amb aquestes noves flames després del socarrim creat per l'anterior i arribo a la conclusió: no han de pagar justos per pecadors... Com diu aquell principi: "l'energia no es crea ni es destrueix: només es transforma"...
Així hauria de ser tot: transformar els mals moments i les males experiències passades en records als quals no treure'ls-hi el pols però si de mantenir-los sobre la calaixera per a no cometre els mateixos errors i, al seu torn, allargar i gaudir fins a límits inimaginables totes les petites estones viscudes i les que em té preparades l'incert futur.
La visió quasi hipnòtica d'una pseudociutat industrial amb una gegantina bola de foc sortint d'una imponent xemeneia m'anima a mantenir vives les noves flames; esperant que mai es descontrolin i no calgui lamentar víctimes com ja ha passat i, desgraciadament, tornarà a passar a causa de la conservació energètica...
Les cendres encara crepiten...
RCDEskiron
Constantí, 2 de juny del 2012 vora les 5 del matí.
Qui juga amb foc pot cremar-se... Aspai!
A Lioncourt, que d'una o d'altra forma em treu un somriure fins i tot quan pitjor ho passo. Gràcies! :D
A Lioncourt, que d'una o d'altra forma em treu un somriure fins i tot quan pitjor ho passo. Gràcies! :D
Ueaah! Molts de merciiis! Un text impresionant com ja te dit abans! ^^
ResponEliminaY recorda! Lo mes important a la vida es somriure davant de tot i, sobretot, fregir les neuroneees!! ahahahahha ^^