Lluitar o no lluitar?

Tots els indicis diuen que ho hauria de deixar estar... Però no! No puc!

Les hores que passo amb tu, em semblen regals místics que he d'esprémer fins al màxim per seguir gaudint de tu quan ja no hi ets...

Cigarretes màgiques... tardes per la ciutat... una copa... una sala... un lloc... Hi ha massa coses que em recorden a tu...Podré mai fer desaparèixer tot això? Ho dubto...

Cada cop noto més que TU i només TU ets a qui necessito...




Gràcies per estar a prop meu...




Eskiron




Constantí, 22 de Novembre del 2011 a la 1:50 del matí.




I com m'ho faig per dir-li?

Clar i català!

Ben clar i ben català!

T'ESTIME - T'ESTIMO - T'ESTIM

És per això que et necessito!

No em sents? No saps qui sóc?

Mala ratxa, ja ho diuen...



Estancat m'he quedat en un món passat en el qual les coses ja no seran com són ara... Una dimensió paral•lela de la qual no puc fugir.

On sóc realment? Sou reals? M'ho estic imaginant? La meva follia ha embogit ja terminalment?

Sentir-me un illa en un mar de somriures i també d'alguna llàgrima; estranya sensació passada, desgraciadament recordada...

Tu no hi ets... On ets? Penso inquiet... Em distancio a pas quiet.

Eskiron

Constantí, 16 de novembre del 2011 a les 2:45 del matí.

Sempre la mateixa cançó?

Tristor

Quan algú proper a tu ho passa malament i la impotència de no poder fer gran cosa per ajudar-la tret d'intentar per mitjà de paraules justes i concises d'animar-la, recorres igualment a les paraules per expressar de tal manera que perdurà per sempre.

Tristor


La tristor que resideix dins teu em penetra com si d'una de les millors mirades dels teus ulls em demanessin inquiets. No, no puc viure sabent que estàs patint. No t'ho mereixes. Tu no...

Tu projectes color per allà on siguis; no em cap dins meu que siguis grisa... Necessito el teu color així com tu també el necessites. T'ho noto.

Si estàs trista, la meva felicitat mor; si estàs feliç, ens omples de joia els cors.

Eskiron

Constantí, 5 de novembre a les 4 del matí.

Aquí tot és molt fosc... Pot ser cosa de les hores?

Sempre hi ha un primer cop per a tot, o això diuen!

Bé, començo aquí la meva aventura als blocs; si, sé que aquesta entrada no guanyarà el Nobel de literatura ni tampoc tindrà cap menció especial enlloc...

Tampoc gaudeix de cap menció especial el que tinc a dins meu en estat latent i em demana a crits que vol sortir de dins meu però m'és impossible per les conseqüències que això comportarà... Quan arribi el moment, ho sabràs, només necessito saber quin és el moment...

Si, et necessito.