Lluitar o no lluitar?

Tots els indicis diuen que ho hauria de deixar estar... Però no! No puc!

Les hores que passo amb tu, em semblen regals místics que he d'esprémer fins al màxim per seguir gaudint de tu quan ja no hi ets...

Cigarretes màgiques... tardes per la ciutat... una copa... una sala... un lloc... Hi ha massa coses que em recorden a tu...Podré mai fer desaparèixer tot això? Ho dubto...

Cada cop noto més que TU i només TU ets a qui necessito...




Gràcies per estar a prop meu...




Eskiron




Constantí, 22 de Novembre del 2011 a la 1:50 del matí.




I com m'ho faig per dir-li?