Mala ratxa, ja ho diuen...



Estancat m'he quedat en un món passat en el qual les coses ja no seran com són ara... Una dimensió paral•lela de la qual no puc fugir.

On sóc realment? Sou reals? M'ho estic imaginant? La meva follia ha embogit ja terminalment?

Sentir-me un illa en un mar de somriures i també d'alguna llàgrima; estranya sensació passada, desgraciadament recordada...

Tu no hi ets... On ets? Penso inquiet... Em distancio a pas quiet.

Eskiron

Constantí, 16 de novembre del 2011 a les 2:45 del matí.

Sempre la mateixa cançó?