Vicent Andrés Estellés
Vindrà la mort, i
jo no seré al llit,
ni al menjador,
assegut al divan:
l’esperaré al replà
de l’escala,
entre els parents
que han arribat de l’horta,
de cap a peus com
vestit de diumenge,
de blau marí, amb
la corbata torta,
i no serà necessari
que entre:
us diré adéu, des
de la porta, anat-me’n.
Evitarem, potser,
el formulisme,
i tot serà lleuger i natural:
m’ajudarà, agafant-me d’un braç,
la meua mort, en
baixar per l’escala.
S’excusarà per si
ha trigat massa;
Però és que, abans,
ha tingut quatre casos
