Camins

Càntics i consignes retronen al meu cap en el moment que entro en trànsit amb mi mateix i provo d'endevinar el perquè de tot plegat.

Solitud envoltat de gent; desplaçament psíquic, pèrdua total.

L'experiència no és el nom que li donen alguns als errors sinó que és el cúmul de vivències més o menys enriquidores que ens van fent com a persones i que cal tenir presents aquelles que més ens marquen.

Triem camins basant-nos en el que hem fet i els resultats que ens han donat: ens fem dia a dia i triem el nostre camí...

Sembla que m'he desviat una mica... o no...


RCDEskiron

Constantí, 18 d'octubre del 2013 vora les 3 del matí.

Ek! Sembles de la vora del camí!

Llum

Llums que canvien de color, d'olor o, fins i tot, d'intensitat... Llums que creiem immortals, d'altres que revifen i, per desgràcia, llums que moren...

Llums de caires diferents... Llums de llocs diferents... Llums que miren cap al cel...

Llums que em segueixen, que m'acompanyen, que marxen, que tornen o que no veig més...

Colors diferents, intensitats minvants, força creixent, dispersió general...

Verdes, blaves, blanques o negres... però sobretot una: la vermella...

Aquella que es va encendre com un simple avís de que hi era i que, més ràpid del pensat, ho inunda tot...

Aquella que em fa riure; aquella que em fa plorar; aquella que em fa recordar... aquella que em fa somiar...

Necessito llum...

RCDEskiron

Constantí, 21 de febrer del 2013 a les 4:20 del matí.

Enlluerna't...

Marramiau!