Un mal de panxa em va recórrer dins meu com si d'un auguri maligne es tractés. Crec que avui per fi s'ha manifestat del tot.
La tragèdia venia prenent forma des de temps passats... sí, aquella fatídica nit a la ciutat va predestinar els passos següents.
Promeses de dies junts que no arriben, promeses de tornades al passat encara venidores i que ja no són esperades.
No demano ni el cel ni la lluna, només demano passar estones junts com tant ansio i tu que procures evitar.
Realment no vull pensar això de tu, ni de mi... però he intentat plantejar-te aquest problema de vàries maneres diferents i mai l'has volgut tocar... se com ets, la teva forma de ser i de pensar però, si us plau, respon-me a aquesta pregunta d'una vegades per totes...
Realment sóc algú per tu? Només són purs interessos?
Sentiments oposats enceguen els meus pensaments...
RCDEskiron
Constantí, 21 d'abril del 2012 a les 3 de la tarda
No et voldria perdre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada