He cregut massa històries que no duen enlloc... Realment faig bé?
Vàries preguntes em prenen la són mentre impotent sento com s'allunya de mi, d'un burra que ha estat allà i que es planteja l'existència.
Amor? No. Estima? La que vulguis!
La meva negativa a baixes hores nocturnes m'ha dut fins a aquests pensaments tan... estranys...
El meu respecte vers la meva amistat m'ha costat una nit entre plors i gemecs als hombros de qui no em pensaria mai...
Saps que sempre estaré aquí pel que vulguis i espero no fallar-te mai i m'agradaria saber-me igual de guarnit per la teva part...
Rencor? No. Només frustració per sentir-me sol i no poder gaudir de companyia com vosaltres...
Eskiron
Tarragona, 2 de març a les 6:20
Sempre amb tu d'una manera o altra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada