Acomiadar-me de vosaltres i sentir com ressona dins meu la
vostre veu, les vostres rialles. I tornar a sentir la vostra companyia...
Del nord i del sud, d’aquí i d’allà. A prop o lluny.
No passa un dia en
que no m’enrecordi de tots vosaltres i us enyori i rigui recordant altres temps
i així poder mirar endavant amb la vostra força que m’empeny a seguir fins i
tot quan crec que està tot perdut...
Simplement us estimo i necessito!
Gràcies!
Eskiron
Constantí, 5 de febrer del 2012 a les 5 del matí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada