Camins

Càntics i consignes retronen al meu cap en el moment que entro en trànsit amb mi mateix i provo d'endevinar el perquè de tot plegat.

Solitud envoltat de gent; desplaçament psíquic, pèrdua total.

L'experiència no és el nom que li donen alguns als errors sinó que és el cúmul de vivències més o menys enriquidores que ens van fent com a persones i que cal tenir presents aquelles que més ens marquen.

Triem camins basant-nos en el que hem fet i els resultats que ens han donat: ens fem dia a dia i triem el nostre camí...

Sembla que m'he desviat una mica... o no...


RCDEskiron

Constantí, 18 d'octubre del 2013 vora les 3 del matí.

Ek! Sembles de la vora del camí!

Llum

Llums que canvien de color, d'olor o, fins i tot, d'intensitat... Llums que creiem immortals, d'altres que revifen i, per desgràcia, llums que moren...

Llums de caires diferents... Llums de llocs diferents... Llums que miren cap al cel...

Llums que em segueixen, que m'acompanyen, que marxen, que tornen o que no veig més...

Colors diferents, intensitats minvants, força creixent, dispersió general...

Verdes, blaves, blanques o negres... però sobretot una: la vermella...

Aquella que es va encendre com un simple avís de que hi era i que, més ràpid del pensat, ho inunda tot...

Aquella que em fa riure; aquella que em fa plorar; aquella que em fa recordar... aquella que em fa somiar...

Necessito llum...

RCDEskiron

Constantí, 21 de febrer del 2013 a les 4:20 del matí.

Enlluerna't...

Marramiau!

La finestra

La meva vista inquieta busca la teva mirada mentre et faig creure que vigilo el trànsit des de la distància...

Blanques, blaves, vermelles, taronges i negres; taques de colors passen davant meu d'una forma quasi harmoniosa, viatjant a través del país transportant il.lusions o simplement tornant cap a casa...

Et descobreixo mirant cap al trànsit desvocat de colors i somric. Et gires; em veus i em somrius: la finestra s'obre.

Em sorgeixen les pors. M'afloren sentiments i em bloquejo. Realment tot això és real? Estic tornant a caure al mateix parany?

Necessito més temps... i fets.

Que no pari el trànsit...

RCDEskiron

Tarragona, 10 d'octubre del 2012 vora les 4:40 de la tarda.

Instants eterns I

• Agafats de les mans
• mirant-nos fixament.
• El temps no fluia
• simplement ella i jo.
• El fum ens abraçava
• mentre somreiem, innocents
• desitjant-nos mútuament
• esperant els llavis...
  
  
  RCDEskiron
  
  
  Constantí i Tarragona, 26 de juny del 2012 a les 2 del matí i a les 5 de la tarda.

Converses

Brrrrrruuuu!
Grraaauuuu!
Mooooaaahahahahaha!
Maaaaauuu!
Meeeeuuuu!
Pààààjaruuu!


RCDEskiron


Constantí, 13 de juny del 2012 a les 2:05 del matí


oai?

Foc

El foc no es crea ni es destrueix: només es transforma.

Una flama dins meu s'apaga cada cop a ritme més accelerat mentre que d'altres es van encenent i les originals resten inamovibles.

Sotracs importants i fortes decepcions que deixo darrera tot enduent-me una part positiva que em recorda quant pot arribar la gent a fingir per a després rentar-se'n les mans.

Observant com cremen gasos des de dalt un turó proper a casa em plantejo si realment estic fent bé d'il·lusionar-me amb aquestes noves flames després del socarrim creat per l'anterior i arribo a la conclusió: no han de pagar justos per pecadors... Com diu aquell principi: "l'energia no es crea ni es destrueix: només es transforma"...

Així hauria de ser tot: transformar els mals moments i les males experiències passades en records als quals no treure'ls-hi el pols però si de mantenir-los sobre la calaixera per a no cometre els mateixos errors i, al seu torn, allargar i gaudir fins a límits inimaginables totes les petites estones viscudes i les que em té preparades l'incert futur.

La visió quasi hipnòtica d'una pseudociutat industrial amb una gegantina bola de foc sortint d'una imponent xemeneia m'anima a mantenir vives les noves flames; esperant que mai es descontrolin i no calgui lamentar víctimes com ja ha passat i, desgraciadament, tornarà a passar a causa de la conservació energètica...

Les cendres encara crepiten...

RCDEskiron

Constantí, 2 de juny del 2012 vora les 5 del matí.

Qui juga amb foc pot cremar-se... Aspai!


A Lioncourt, que d'una o d'altra forma em treu un somriure fins i tot quan pitjor ho passo. Gràcies! :D

Molèsties

Un mal de panxa em va recórrer dins meu com si d'un auguri maligne es tractés. Crec que avui per fi s'ha manifestat del tot.


La tragèdia venia prenent forma des de temps passats... sí, aquella fatídica nit a la ciutat va predestinar els passos següents.


Promeses de dies junts que no arriben, promeses de tornades al passat encara venidores i que ja no són esperades.


No demano ni el cel ni la lluna, només demano passar estones junts com tant ansio i tu que procures evitar.


Realment no vull pensar això de tu, ni de mi... però he intentat plantejar-te aquest problema de vàries maneres diferents i mai l'has volgut tocar... se com ets, la teva forma de ser i de pensar però, si us plau, respon-me a aquesta pregunta d'una vegades per totes...


Realment sóc algú per tu? Només són purs interessos?


Sentiments oposats enceguen els meus pensaments...


RCDEskiron


Constantí, 21 d'abril del 2012 a les 3 de la tarda


No et voldria perdre...